Amb V de Veritat

Primer de tot felicito a les persones i organitzacions per la mobilització d’ahir a Barcelona amb motiu de la Diada. La “V” va ser un èxit i la demostració clara de la voluntat d’una part important de la ciutadania catalana a favor de... – no ens fem trampes al solitari – a favor de la independència i no pas a favor d’una consulta.

Aquesta és la veritat. El procés encetat a partir de la sentència del TC contra l’Estatut d’Autonomia, s’anomena, amb tots els ets i uts: procés sobiranista, i no procés consultiu.

Tot l’aparell institucional i propagandístic de Catalunya està fent campanya per la independència i no per la consulta. A penes si deixen espais marginals per a les discrepàncies. Això sí, convenientment etiquetats els discrepants d’anticatalans: unionistes.

Però si fins i tots n’hi ha un Consell per a la Transició Nacional sense esperar el resultat de la consulta!

Els que estan a favor d’aquesta consulta, diuen que lo més democràtic és preguntar als catalans què volem, titllant-nos poc menys que antidemocràtics als que opinem que tot aquest procés està muntat únicament per assolir la independència i que no reuneix les mínimes garanties legals i de participació plural. 

En aquesta línia també estan els sectors crítics del PSC (o ex del PSC), ICV-IU, Unió, CCOO i UGT, que donen a entendre que estar a favor de la consulta no prejutja el seu posicionament final pel SÍ-SÍ o pel SÍ-NO. ¿De debò en aquest procés algú del bloc del 1) SÍ s'atrevirà a fer campanya pel 2) NO?  Si us plau!!! Diguem la veritat.

Sembla inútil reiterar, en aquesta conjuntura de blanc o negre, de borbònics o austriacistes, d’hutus o tutsis, que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mereixem una consulta, com la d’Escòcia o el Quebec, pactada amb l’Estat, legal i, sobretot, consensuada entre tots nosaltres i veritablement lliure, on totes les opcions siguin respectades.

Estic d’acord amb la consulta i amb la “V”, però amb la la V de Veritat.