Ser de barri s’ha de dur amb orgull.
La casualitat ha volgut que també Les Santes s’hagin recordat de Rocafonda. Enguany el seu icònic cartell és obra d’altra veí de Rocafonda, Mohamed L’Ghacham i la seva execució és en format mural que llueix a una paret mitgera al carrer Perú, a Rocafonda. I també el codi 304 llueix a l’esquena de la samarreta commemorativa de Les Santes d’enguany.
Els barris que conformen Rocafonda, El Palau i l’Escorxador, són una bona mostra de la nostra ciutat en molts aspectes. Són barris plens de vida, d’infants i joves; plural; ple de comerços; rics en entitats i associacions. Són barris amb equipaments i serveis. Molt ben comunicats amb la resta de Mataró i amb l’exterior. Fan frontera amb un espai que és identitat per a Mataró: la riera de Sant Simó i està a tocar del parc agrari de Les Cinc Sènies.
Però... les dades socioeconòmiques, juntament amb el barri de Cerdanyola Sud, són molt inferiors a la mitjana de la ciutat i a la mitjana de Catalunya.
Als problemes comuns als barris obrers de Catalunya i d’Espanya (greu dificultat d’accés a un habitatge digne; precarietat laboral i atur; manca d’oportunitats per als joves), s’afegeixen problemes estructurals del mal urbanisme dels anys 60 i 70, deficiències del parc d’habitatges (aluminosi, manca d’ascensors i d’aparcaments comunitaris) i dificultats derivades dels fluxos d'immigració (major en aquests barris que a la resta de la ciutat) i de les externalitats provocades per la segregació de Mataró respecte a la comarca i respecte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (veure estudi).
Per això, ja al mandat 2015-2019, vàrem arribar a la conclusió, en el marc del debat estratègic Mataró 2022, que la cohesió social i territorial de la nostra ciutat era l’eix principal sobre el qual havíem de treballar. I, des d'aleshores, tots els plans estratègics i plans d’actuació del Govern municipal han incorporat aquesta premissa.
Però Mataró no pot encarar sola els reptes que suposen els dèficits socioeconòmics dels nostres barris. Tal com portem reclamant des de 2001, quan es van endegar els Plans Integrals de Barri de Cerdanyola i de Rocafonda, Palau i Escorxador, cal que la Generalitat, que és l’administració que té les competències en les polítiques d’habitatge, d’ocupació, d’educació, de salut, de serveis socials, de seguretat, prioritzi també la cohesió social i territorial del país.
La primera llei que va aprovar el Govern progressista de Pasqual Maragall va ser precisament la Llei 2/2004,de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
El Pla integral de Cerdanyola va ser inclòs en la primera fase d’intervencions de la Llei de Barris al 2005 i el de Rocafonda, Palau i Escorxador a una fase posterior, al 2007, amb el president Montilla a la Presidència de la Generalitat.
Els plans van ser producte d’un procés participatiu de diagnosi i propostes. I gràcies a aquests plans i a la Llei de Barris, Rocafonda, Palau i Escorxador van poder viure una notable millora en equipaments (com la biblioteca Antoni Comas), espais públics (Parc de Rocafonda), reurbanització de carrers (grup Les Santes), parc d’habitatges (restauració de façanes) i serveis socioeducatius.
El canvi de Govern a 2011 va suposar un veritable daltabaix a les polítiques de cohesió social i territorial. Els projectes de Llei de Barris van quedar sense finançament i es va acumular un important deute per part de la Generalitat, tant a l’ajuntament de Mataró com les comunitats de veïns.
Al 2017 es van saldar els deutes i es va obrir un nou cofinançament de projectes pendents que ens van possibilitar la remodelació total de la Plaça Joan XXIII, la urbanització d’un tram de la Ronda Cervantes i la rehabilitació d’alguns immobles del barri de Rocafonda i Palau.
A partir d’aquesta data, la Llei de Barris va deixar de funcionar i els respectius Governs de la Generalitat i majories parlamentàries que els recolzaven no van ser sensibles a la necessitat d'invertir als barris del país amb majors desequilibris socioeconòmics.
L’ajuntament de Mataró, però, sí ha prioritzat la necessitat de comptar amb renovats instruments de planificació integral dels barris de Cerdanyola i de Rocafonda, Palau i Escorxador. Al 2019 s’aprovà el Pla d’actuació integral de Cerdanyola i el 2021 el Pla de Rocafonda, Palau i Escorxador. Ambdós, previ processos d’avaluació i diagnosi tècnica i participativa amb el teixit associatiu dels barris.
Mataró i els nostres barris reclamem una nova Llei de Barris (o el seu equivalent). Fins ara, amb governs de la Generalitat poc centrats en els problemes reals de la gent, no l’hem tinguda. I quan per fi s’anuncia un nou projecte de barris «per a la intervenció en àrees urbanes que requereixen una atenció social», resulta que Rocafonda-Palau-Escorzador i Cerdanyola no hi són entre els barris a intervenir.
Confiem que el proper Govern estigui presidit per Salvador Illa i que, com varen fer els governs progressistes de Pasqual Maragall i Josep Montilla, es continuï intervenint i invertint a Rocafonda-Palau-Escorxador i a Cerdanyola.
Mentrestant, gaudim de l’orgull de barri i de ciutat que ens regalen el Lamine Yamal o el Mohamend L´Ghacham. I glòria a Les Santes!
1 comentario:
Tot just avui han sortir les dades de la Diputació i Mataró surt molt mal parada en molts aspectes, inclosa la mala puntuació de més del 45% dels veïns respecte a la transparència de l'Ajuntament.
M'agrada el futbol, la meva ciutat i Lamine Yamal, però els barris estan abandonats i no es pot blanquejar això per molta Eurocopa que celebrem.
Publicar un comentario