Gràcies a Lamine Yamal i a la seva celebració
dels gols fent amb les mans el número 304, que és la terminació
del codi postal del barri de Rocafonda, s’ha posat el barri de
moda. Un gran gest que honora a Lamine i que li hem d’agrair totes
les persones de Mataró, de Rocafonda i, per extensió, de tots els
barris de classe obrera.
Ser de barri s’ha de dur amb orgull.
La casualitat ha volgut que també Les Santes
s’hagin recordat de Rocafonda. Enguany el seu icònic cartell és
obra d’altra veí de Rocafonda, Mohamed L’Ghacham i la seva
execució és en format mural que llueix a una paret mitgera al
carrer Perú, a Rocafonda. I també el codi 304 llueix a l’esquena
de la samarreta commemorativa de Les Santes d’enguany.
Els barris que conformen Rocafonda, El Palau i
l’Escorxador, són una bona mostra de la nostra ciutat en molts
aspectes. Són barris plens de vida, d’infants i joves; plural; ple
de comerços; rics en entitats i associacions. Són barris amb
equipaments i serveis. Molt ben comunicats amb la resta de Mataró i
amb l’exterior. Fan frontera amb un espai que és identitat per a
Mataró: la riera de Sant Simó i està a tocar del parc agrari de
Les Cinc Sènies.
Però... les dades
socioeconòmiques, juntament
amb el barri de Cerdanyola Sud, són molt inferiors a la mitjana de
la ciutat i a la mitjana de Catalunya.
Als problemes comuns als barris obrers de
Catalunya i d’Espanya (greu dificultat d’accés a un habitatge
digne; precarietat laboral i atur; manca d’oportunitats per als
joves), s’afegeixen problemes estructurals del mal urbanisme dels
anys 60 i 70, deficiències del parc d’habitatges (aluminosi,
manca d’ascensors i d’aparcaments comunitaris) i dificultats
derivades dels fluxos d'immigració (major en aquests barris que a
la resta de la ciutat) i de les externalitats provocades per la
segregació de Mataró respecte a la comarca i respecte de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (veure
estudi).
Per això, ja al mandat 2015-2019, vàrem arribar
a la conclusió, en el marc del debat estratègic Mataró
2022, que la cohesió social
i territorial de la nostra ciutat era l’eix principal sobre el qual
havíem de treballar. I, des d'aleshores, tots els plans estratègics
i plans d’actuació del Govern municipal han incorporat aquesta
premissa.
Però Mataró no pot encarar sola els reptes que
suposen els dèficits socioeconòmics dels nostres barris. Tal com
portem reclamant des de 2001, quan es van endegar els Plans Integrals
de Barri de Cerdanyola i de Rocafonda, Palau i Escorxador, cal que la
Generalitat, que és l’administració que té les competències en
les polítiques d’habitatge, d’ocupació, d’educació, de
salut, de serveis socials, de seguretat, prioritzi també la cohesió
social i territorial del país.
La primera llei que va aprovar el Govern
progressista de Pasqual Maragall va ser precisament la Llei 2/2004,de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que
requereixen una atenció especial.
El Pla integral de Cerdanyola va ser inclòs en la
primera fase d’intervencions de la Llei de Barris al 2005 i el de
Rocafonda, Palau i Escorxador a una fase posterior, al 2007, amb el
president Montilla a la Presidència de la Generalitat.
Els plans van ser producte d’un procés
participatiu de diagnosi i propostes. I gràcies a aquests plans i a
la Llei de Barris, Rocafonda, Palau i Escorxador van poder viure una
notable millora en equipaments (com la biblioteca Antoni Comas),
espais públics (Parc de Rocafonda), reurbanització de carrers (grup
Les Santes), parc d’habitatges (restauració de façanes) i serveis
socioeducatius.
El canvi de Govern a 2011 va suposar un veritable
daltabaix a les polítiques de cohesió social i territorial. Els
projectes de Llei de Barris van quedar sense finançament i es va
acumular un important deute per part de la Generalitat, tant a
l’ajuntament de Mataró com les comunitats de veïns.
Al 2017 es van saldar els deutes i es va obrir un
nou cofinançament de projectes pendents que ens van possibilitar la
remodelació total de la Plaça Joan XXIII, la urbanització d’un
tram de la Ronda Cervantes i la rehabilitació d’alguns immobles
del barri de Rocafonda i Palau.
A partir d’aquesta data, la Llei de Barris va
deixar de funcionar i els respectius Governs de la Generalitat i
majories parlamentàries que els recolzaven no van ser sensibles a la
necessitat d'invertir als barris del país amb majors desequilibris
socioeconòmics.
L’ajuntament de Mataró, però, sí ha
prioritzat la necessitat de comptar amb renovats instruments de
planificació integral dels barris de Cerdanyola i de Rocafonda,
Palau i Escorxador. Al 2019 s’aprovà el Pla
d’actuació integral de Cerdanyola
i el 2021 el Pla
de Rocafonda, Palau i Escorxador.
Ambdós, previ processos d’avaluació i diagnosi tècnica i
participativa amb el teixit associatiu dels barris.
Mataró i els nostres barris reclamem una nova
Llei de Barris (o el seu equivalent). Fins ara, amb governs de la
Generalitat poc centrats en els problemes reals de la gent, no l’hem
tinguda. I quan per fi s’anuncia un nou projecte de barris «per a
la intervenció en àrees urbanes que requereixen una atenció
social», resulta que Rocafonda-Palau-Escorzador i Cerdanyola no hi
són entre els barris a intervenir.
Confiem que el proper Govern estigui presidit per
Salvador Illa i que, com varen fer els governs progressistes de
Pasqual Maragall i Josep Montilla, es continuï intervenint i
invertint a Rocafonda-Palau-Escorxador i a Cerdanyola.
Mentrestant, gaudim de l’orgull de barri i de
ciutat que ens regalen el Lamine Yamal o el Mohamend L´Ghacham. I glòria a Les Santes!
